Vita brevis

Dins de la fosca,
La vida, i la mort tota.
Esculls en terra
Ferma que habiten l'ànima
I lentament la minen.

Memento mori

El cor de l’home
Batega, no s’atura.
L’esguard el sotja
Però no pot resoldre
L’enigma de la vida.

Ultra petita

M'has ofert els noms del desert
Amb les teves mirades,
L'ofrena que sobrepassa
La petició, que la satisfà sempre.

Si vis pacem, para bellum

És una quimera viure
Sense màscares
Perquè cap cor és prou
Fort per a lluitar
Contra el món, indefens,
Desarmat.

Cogitationis poena nemo patitur

Bella flor callada,
Porpra en l'aire flonjo
Que respiro cada vegada
Que ets flaire i pensament.

Sed fugit interea fugit irreparabile tempus

La flor collida
Retrobarà el silenci
Pres en sos pètals.

Do ut des

Aigua per beure
La mar sense cap límit,
La teva boca.

Consensus facit nuptias

Lluny, lluny de tot
Com l'espadat que mor
Allà on la roca
Esdevé onada, la vesta
Nupcial del silenci per l'escuma.

Aequam memento rebus in arduis servare mentem

He sabut l'aigua
Quan l'hora esdevenia
Mortalla feble.
I el meu cor, ja las, lluita
Contra els espectres. Sempre.