
Desiderata, desigs per acceptar la teva pell
Contra el meu pit, mentre dorms i somnies
En la felicitat extrema, en la tendresa alliberada.
Finalment alliberada com tu, àngel de la Llum.
Modesta musa
Que em sembres les paraules
Endins de l’ànima,
Parla’m novament ara
Que beso els teus silencis.
Acabaré la llum amb el meu cansament
Buscant les teves passes tendres
Mentre creix el lament entre oblidades cendres
D’un vell Fènix que se’m consum.
(Tinc el turment pel fum que no para d’estendre’s…)
Dins de la fosca,
La vida, i la mort tota.
Esculls en terra
Ferma que habiten l'ànima
I lentament la minen.

El cor de l’home
Batega, no s’atura.
L’esguard el sotja
Però no pot resoldre
L’enigma de la vida.

M'has ofert els noms del desert
Amb les teves mirades,
L'ofrena que sobrepassa
La petició, que la satisfà sempre.
És una quimera viure
Sense màscares
Perquè cap cor és prou
Fort per a lluitar
Contra el món, indefens,
Desarmat. |
Bella flor callada,
Porpra en l'aire flonjo
Que respiro cada vegada
Que ets flaire i pensament.

La flor collida
Retrobarà el silenci
Pres en sos pètals.
Aigua per beure
La mar sense cap límit,
La teva boca.