Modus vivendi

Conèixer el límit

Del món en el teu ventre.

Res més, per viure.

Errare humanum est

L'equívoc em persegueix pertot arreu,

Destí, carn humana que no accepta el jou

De la rectitud, com qui beu glops de rou

Per apagar la set eterna, i el preu

Que cal pagar és el doll sencer de la deu,

Riu que arriba a la mar, que és la mort, i al pou.

Dies fugit sicut umbra

El traç d'una ombra

Indica que les hores

També s'escolen.

Sapere aude [gràcies a Siberia]

On vas, ànima covarda,

Quan les hores són bocins

De vida gastada? Endins

L'ofec de la rereguarda.

Qui no s'atreveix a aprendre,

Sap que el foc esdevé cendra?

 

[sense permís, la imatge ha estat trobada aquí]

Vocatus atque non vocatus, Deus aderit

Magnificència.
En el mirall del dia,
Noves falenes,
La llum que en l’ombra guia
Els dits de l’alba pura.

En ella hi perdo el viure,
Donat amb avarícia.

Festina lente

Marxen les hores i vindrà l'hivern del comiat
Per a gelar-me la besada darrera que has deixat
En els meus llavis d'arena, en la meva pell desèrtica,
Campanades cap a la inhumació de la carn pròpia.

Altum silentium

Si mor la música,
Què en restarà? El silenci
I ses despulles.

Tempus edax rerum

La pell, marcada
Pels teus llavis, em crema.
Record efímer
Que es perd entre les passes
Del temps que tot ho mata.

Homo homini lupus

Pots sentir la cruesa del món dins de les venes
Quan tot és contrari a allò que has imaginat?
L'home descarrega tot el seu ímpetu damunt teu
I sols quedaran resquícies de la teva creença...

Alea iacta est

Emporta’t l’ombra
Entre les teves ales;
Solament deixa’m
L’esperança d’haver-te,
Àngel que m’abandones.