Festina lente

Marxen les hores i vindrà l'hivern del comiat
Per a gelar-me la besada darrera que has deixat
En els meus llavis d'arena, en la meva pell desèrtica,
Campanades cap a la inhumació de la carn pròpia.

Altum silentium

Si mor la música,
Què en restarà? El silenci
I ses despulles.

Tempus edax rerum

La pell, marcada
Pels teus llavis, em crema.
Record efímer
Que es perd entre les passes
Del temps que tot ho mata.

Homo homini lupus

Pots sentir la cruesa del món dins de les venes
Quan tot és contrari a allò que has imaginat?
L'home descarrega tot el seu ímpetu damunt teu
I sols quedaran resquícies de la teva creença...

Alea iacta est

Emporta’t l’ombra
Entre les teves ales;
Solament deixa’m
L’esperança d’haver-te,
Àngel que m’abandones.

Desiderata

Desiderata, desigs per acceptar la teva pell
Contra el meu pit, mentre dorms i somnies
En la felicitat extrema, en la tendresa alliberada.
Finalment alliberada com tu, àngel de la Llum.