...quan les locucions llatines esdevenen poètica catalana...
22/12/08
Festina lente
Marxen les hores i vindrà l'hivern del comiat Per a gelar-me la besada darrera que has deixat En els meus llavis d'arena, en la meva pell desèrtica, Campanades cap a la inhumació de la carn pròpia.
1 comentari:
l'autèntica gelor és la d'absència de besades
Publica un comentari a l'entrada