Conèixer el límit
Del món en el teu ventre.
Res més, per viure.
4/5/13
3/5/13
Errare humanum est
L'equívoc em persegueix pertot arreu,
Destí, carn humana que no accepta el jou
De la rectitud, com qui beu glops de rou
Per apagar la set eterna, i el preu
Que cal pagar és el doll sencer de la deu,
Riu que arriba a la mar, que és la mort, i al pou.
28/4/13
26/4/13
Sapere aude [gràcies a Siberia]
On vas, ànima covarda,
Quan les hores són bocins
De vida gastada? Endins
L'ofec de la rereguarda.
Qui no s'atreveix a aprendre,
Sap que el foc esdevé cendra?
 |
| [sense permís, la imatge ha estat trobada aquí] |
4/1/09
Vocatus atque non vocatus, Deus aderit
Magnificència.
En el mirall del dia,
Noves falenes,
La llum que en l’ombra guia
Els dits de l’alba pura.
En ella hi perdo el viure,
Donat amb avarícia.
22/12/08
Festina lente
Per a gelar-me la besada darrera que has deixat
En els meus llavis d'arena, en la meva pell desèrtica,
Campanades cap a la inhumació de la carn pròpia.
Tempus edax rerum
Pels teus llavis, em crema.
Record efímer
Que es perd entre les passes
Del temps que tot ho mata.
18/12/08
Homo homini lupus
Quan tot és contrari a allò que has imaginat?
L'home descarrega tot el seu ímpetu damunt teu
I sols quedaran resquícies de la teva creença...
11/12/08
Alea iacta est
Entre les teves ales;
Solament deixa’m
L’esperança d’haver-te,
Àngel que m’abandones.
7/12/08
Desiderata
Desiderata, desigs per acceptar la teva pell
Contra el meu pit, mentre dorms i somnies
En la felicitat extrema, en la tendresa alliberada.
Finalment alliberada com tu, àngel de la Llum.
6/10/08
In æternum
Que em sembres les paraules
Endins de l’ànima,
Parla’m novament ara
Que beso els teus silencis.
Ardet nec consumitur
Buscant les teves passes tendres
Mentre creix el lament entre oblidades cendres
D’un vell Fènix que se’m consum.
(Tinc el turment pel fum que no para d’estendre’s…)
30/9/08
Vita brevis
La vida, i la mort tota.
Esculls en terra
Ferma que habiten l'ànima
I lentament la minen.
Memento mori
Batega, no s’atura.
L’esguard el sotja
Però no pot resoldre
L’enigma de la vida.
29/9/08
Ultra petita
M'has ofert els noms del desert
Amb les teves mirades,
L'ofrena que sobrepassa
La petició, que la satisfà sempre.
Si vis pacem, para bellum
Sense màscares
Perquè cap cor és prou
Fort per a lluitar
Contra el món, indefens,
Desarmat.
Cogitationis poena nemo patitur
Porpra en l'aire flonjo
Que respiro cada vegada
Que ets flaire i pensament.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
