Festina lente

Marxen les hores i vindrà l'hivern del comiat
Per a gelar-me la besada darrera que has deixat
En els meus llavis d'arena, en la meva pell desèrtica,
Campanades cap a la inhumació de la carn pròpia.

Altum silentium

Si mor la música,
Què en restarà? El silenci
I ses despulles.

Tempus edax rerum

La pell, marcada
Pels teus llavis, em crema.
Record efímer
Que es perd entre les passes
Del temps que tot ho mata.

Homo homini lupus

Pots sentir la cruesa del món dins de les venes
Quan tot és contrari a allò que has imaginat?
L'home descarrega tot el seu ímpetu damunt teu
I sols quedaran resquícies de la teva creença...

Alea iacta est

Emporta’t l’ombra
Entre les teves ales;
Solament deixa’m
L’esperança d’haver-te,
Àngel que m’abandones.

Desiderata

Desiderata, desigs per acceptar la teva pell
Contra el meu pit, mentre dorms i somnies
En la felicitat extrema, en la tendresa alliberada.
Finalment alliberada com tu, àngel de la Llum.

In æternum

Modesta musa
Que em sembres les paraules
Endins de l’ànima,
Parla’m novament ara
Que beso els teus silencis.

Ardet nec consumitur

Acabaré la llum amb el meu cansament
Buscant les teves passes tendres
Mentre creix el lament entre oblidades cendres
D’un vell Fènix que se’m consum.

(Tinc el turment pel fum que no para d’estendre’s…)

Vita brevis

Dins de la fosca,
La vida, i la mort tota.
Esculls en terra
Ferma que habiten l'ànima
I lentament la minen.

Memento mori

El cor de l’home
Batega, no s’atura.
L’esguard el sotja
Però no pot resoldre
L’enigma de la vida.